Sectorització
Per a disminuir l'aigua no registrada i millorar el rendiment hidràulic de les infraestructures de distribució d'aigua potable, una de las mesures més eficaces consistix en la Sectorització de les Xarxes Hidràuliques.
Sectoritzar una xarxa consistix en dividir-la en zones aïllades (sectors) de forma que en cada partició que resulta puga ser registrat el consum d'aigua, i puga actuar-se sobre la pressió i sobre el cabal subministrat.
El disseny dels sectors exigix un coneixement exhaustiu de les xarxes i el maneig de distints sistemes d'informació. Amb aquest fi, l'empresa disposa de models matemàtics de simulació del funcionament de les xarxes i tota la seua informació està integrada en el Sistema d'Informació Geogràfica (GIS).
És també clau conéixer els usuaris integrats en cada sector i la seu comportament en allò relatiu a la corba de demanda d'aigua. Per a açò el Sistema de Gestió d'Abonats és fonamental.
La grandària d'un sector depén de la longitud i superfície que ocupen les xarxes, del nombre de connexions de serveis i usuaris servits i de la viabilitat tècnica i econòmica de la seua execució. En cap cas s'ha de comprometre la qualitat del servici.
En cada sector es realitzen les obres hidràuliques necessàries per a aïllar-lo de la resta de la xarxa, i s'instal·len tots els elements de control necessaris per a conéixer el seu comportament: mesuradors i registradors de cabal i de pressió, vàlvules reguladores de pressió, mesuradors de clor residual, etc.
De tota la informació registrada es disposa de forma immediata per a la seua anàlisi, cosa que permet i facilita la presa de decisions d'actuacions en el menor temps possible. Amb aquest fi s'instal·len les comunicacions necessàries per a l'enviament de dades al Centre de Control.
L'objectiu fonamental que perseguix la sectorització és disposar de suficient informació distribuïda i a escala manejable per a, en cada sector:
- Realitzar auditories per a conéixer el rendiment hidràulic o l'aigua no registrada.
- Caracteritzar la corba de demanda, especialment el cabal nocturn.
- Detectar de forma ràpida les possibles fuites analitzant l'evolució del cabal mínim nocturn.
- Comprovar ràpidament els resultats de les campanyes de cerca i reparació de fuites.
- Detectar fraus, subcomptatges o errors diversos de mesura.
- Disminuir els costos de manteniment.
- Planificar les inversions en orientar les accions als sectors amb major aigua no registrada.
Per a la gestió de la sectorització es disposa d'un Centre de Control, on es rep i processa tota la informació facilitada per la instrumentació associada a cada sector, i des d'on s'establixen prioritats als equips de manteniment, cosa que aconseguix reduir d'una forma molt important la pèrdua d'aigua mitjançant la disminució del temps de vida de les fuites.
Aquest model de gestió, basat en la sectorització de les xarxes, permet a mitjà termini disminuir de forma important els costos i sobretot estalviar en gran mesura un recurs escàs i necessari per a el desenvolupament de la nostra societat, com és l'aigua.