• No utilitzes el vàter com a paperera,
    descàrrega només quan siga necessari.
  • Utilitza el rentaplats i la rentadora només quan estiguen plens,
    i fes ús dels programes ecològics.
  • Assegura't que no degota la cisterna.
  • Arregla immediatament les avaries en les aixetes i canonades,
    ja que augmenten considerablement la despesa d'aigua.
  • Si et dutxes en lloc de banyar-te,
    pots estalviar 40 litres al dia.
  •  No és el que estalvies, és el que aportes a la societat.
    Amb 1 € d'aigua potable pots omplir més de 350 botelles
     d'aigua d'1,5 litres però, necessites el seu consum?
  • Si ensabones sense aigua i després rentes els plats,
    podràs estalviar a la setmana 420 litres.

Els secrets de l'aigua

L'aigua pot tenir un origen superficial (rius, llacs) o subterrani (extracció mitjançant pous). Segons la qualitat pot necessitar un tractament de potabilització, o simplement una desinfecció.

El Cicle integral de l'Aigua és el recorregut realitzat per l'aigua des que es capta en estat brut en la Natura, fins a la seua disponibilitat en les nostres llars. Però també és el recorregut que fa l'aigua una vegada consumida en el nostre habitatge per a reintegrar-se convenientment depurada i neta a la Natura. El procés s'inicia amb la captació de l'aigua en les deus, pous o embassaments, per a passar per les Estacions de Tractament d'Aigua Potabl, on és sotmesa a exigents controls fins que és convertida en potable, és a dir, apta per al seu consum.

El procés de potabilització no té lloc necessàriament prop de la ciutat o població proveïda. Açò significa que l'aigua potable ha de ser bombada a través de grans canonades fins a arribar a la seua destinació. A aquesta fase se l'anomena Adducció.

Una vegada ja consumida, l'aigua residual es canalitza a través de canonades que van des dels embornals i col·lectors de sanejament fins a les Estaciones Depuradores d'Aigües Residuals, que les reintegren novament a rierols, rius, al mar i a medis receptors en general, fins a completar el cicle amb garanties.

Perquè l'aigua es convertisca en potable ha de passar per una sèrie de passos necessaris perquè puguem consumir-la amb tranquil·litat:

  • Primer: A mesura que l'aigua que procedix de la Natura va entrant en la planta potabilitzadora, es van eliminant els elements estranys que transporta. En aquesta fase, anomenada de pretractament, s'afegix una dosi de clor per a aconseguir la seua desinfecció.
  • Segon:Una vegada que hem eliminat de l'aigua els elements més grans que transportava en entrar en la planta, comencem a separar els més xicotets, en aquest cas partícules o substàncies que suren en l'aigua i que també cal eliminar per a fer-la apta per al consum. En aquesta fase, que anomenarem coagulació-floculació-decantació, hi baixem el pH per a reduir la seua acidesa.
  • Tercera: Per a les partícules més xicotetes que encara no hem pogut capturar de l'aigua, la filtrem a través d'un jaç d'arena, així, queden atrapats els xicotets elements que encara hi suren. A més, en aquesta fase s'aparten tot tipus de substàncies orgàniques i així aconseguim l'eliminació d'olors i sabors.
  • Quarta: Finalment es realitza una desinfecció final, mitjançant el dosatge de clor a l'aigua filtrada, per a aconseguir un aigua apta per a consumir.

Després de la potabilització està el procés d'Adducció i Distribució. El procés de potabilització no té lloc necessàriament prop de la ciutat o població proveïda. De manera que l'aigua potable ha de ser bombada a través de grans canonades fins a arribar a la seua destinació. A açò se l'anomena Adducció.

Ja en la població l'aigua es distribuïx a través d'una sèrie de canonades de diferent grandària o diàmetre, de manera que arribe a cada punt de subministrament a la pressió acordada i en la quantitat necessària. Al llarg de la xarxa hi ha elements de control, de seguretat, de desinfecció y d'impulsió que garantixen de forma activa la millor distribució de l'aigua.

La xarxa de distribució acaba en cada una de les entrades als edificis proveïts. A aquests tubs d'entrada se'ls anomena connexions de servici.

El manteniment de la xarxa de distribució en òptimes condicions d'operació és el repte diari de les empreses de proveïment d'aigua.

Una vegada l'aigua ha entrat en les nostres llars, comença l'etapa de Recol·lecció i Transport. Després de l'ús responsable de l'aigua se'n produïx la deixalla d'una certa quantitat que després d'haver sigut usada (cisternes, lavabos, rentadores, per exemple) ha patit una transformació que la fa ja inútil per al proveïment, o fins i tot perillosa per a la salut pública.

La recol·lecció d'aquests abocaments es realitza a través de la xarxa de sanejament urbà o clavegueram, en els quals l'aigua discorre generalment pel simple efecte de la gravetat.

Les xarxes de clavegueram es concentren en grans canonades anomenades col·lectors, que aboquen el seu contingut a llits controlats o al mar, o més freqüentment a Estacions Depuradores d'Aigües Residuals o EDAR. Si és necessari, l'abocament es realitza amb ajuda d'estacions de bombament que impulsen l'aigua fins al lloc de tractament o d'abocament.

Les Estaciones Depuradores d'Aigües Residuals realitzen, en un reduït espai, la tasca de depuració que la Natura du a terme normalment en els rius i mars. La tasca la realitzen a més tractant cabals molt majors de la capacitat de depuració que la Natura podria tractar. Processos físics, químics i biològics es combinen per a deixar l'aigua tractada en condicions tals que no resulte perillosa per a l'home ni nociu per a la natura el seu abocament a un llit o al mar. La incorporació de noves tecnologies i la recuperació dels residus produïts, anomenats "fangs" són objectius mediambientals per als operadors de les Estaciones Depuradores d'Aigües Residuals .

El Cicle de l'Aigua no acaba quan torna als rius i mars. Els treballs realitzats per a tractar l'aigua, des de la potabilització, distribució i depuració donen lloc a un altre tipus de processos que acaben integrant-se en la Natura d'una altra manera .

Per exemple, una vegada s'haja depurat l'aigua, obtenim un tipus de fang procedent de les substàncies que havia dissoltes en l'aigua. Aquest fang es barreja amb residus vegetals per a facilitar la seua descomposició, i al final de procés s'obté un producte net de bacteris que servix com a abonament verd per a agricultors i professionals del sector. El material que s'obté pot ser incorporat al sòl com a fertilitzant biològic d'alta qualitat. Aquesta fase es diu Compostatge.

Com ja hem vist, durant el procés de depuració de les aigües residuals es produïxen fangs o tarquims que, una vegada tractats en grans tancs i en absència d'oxigen, produeixen gasos (biogàs), un d'ells, el metà, és utilitzat com a combustible d'uns motors que van generant energia elèctrica a través d'un generador.

Aquesta fase es diu Cogeneració i consistix en la producció d'energia elèctrica o mecànica i energia calorífica útil a partir de combustible. La cogeneració s'aplica en diverses de les nostres plantes.

Per a conèixer quin ha sigut el consum d'aigua d'un habitatge cal consultar el comptador, un aparell encarregat de controlar el volum d'aigua consumit en una llar. Hui dia, en moltes zones, ja no és necessari que un professional es trasllade al domicili per a saber quanta aigua s'ha consumit en la teua llar. Ara ja es pot accedir a eixes dades des de la distància. Com?. A través d'un sistema que funciona com una ràdio instal·lada en el teu comptador que emet senyals que arriben fins a la central amb les dades del teu consum. I no solament açò, també ens avisa d'una possible emergència.